Josué Ferrer.

Els qui em coneixeu be sabeu que soc un autèntic yonki de la llectura i que els llibres són com droga per a mi. He aprofitat esta ocasió per a elaborar una classificació de les que, per a mi, són les dèu millors noveles distòpiques de tots els temps. ¿Esteu d’acort en esta llista? ¿Quins llibres posarieu i quins llevarieu? Podeu deixar els vostres comentaris al final.

1) 1984 de George Orwell. En el futur el món està dividit en tres superpotències sumides en una guerra eterna. En una d’elles, la societat viu somesa a un estat policial i és espiada constantment per un dictador totalitari conegut com el Gran Germà. Hi ha càmares de vigilància per totes bandes, la policia del pensament fa desaparéixer a qualsevol que critique al govern i la neollengua ha reduït les paraules i transformat el seu significat per a que no puga pensar-se res fòra de lo establit. Front ad això una parella pretén trobar un lloc sense càmares per a tindre intimitat… ¿Hi haurà un racó de llibertat?

2) Un mundo feliz d’Aldous Huxley. En el futur s’ha conseguit l’utopia. S’ha acabat en la guerra i en la pobrea pero també en la llibertat. La gent naix en un sistema de castes en el qual el teu ofici i el teu destí venen predeterminats. Els individus són mers compradors dels artículs de les grans multinacionals i si algú està deprimit pren una droga nomenada soma per a oblidar les seues penúries. S’ha conseguit la dictadura perfecta a on la gent no es rebela perque és esclava dels plaers i la felicitat. Els pocs sers humans que encara viuen lliures (a l’estil del sigle XX) són vists com a primitius i salvages.

3) Nosotros d’Evgueni Zamiatin. Potser siga la mare de les noveles distòpiques i en tota seguritat inspirà als autors de 1984 i Un mundo feliz. L’Estat ha colectivisat tot: ya no existix el «yo» sino el «mosatros»; els hòmens i dònes no tenen nom sino número de l’estil de D-503 o I-330; i els edificis són de cristal perque ningú té res a amagar. La població viu atemorida dins d’una ciutat fortificada i té prohibit eixir perque fòra dels murs hi ha un món salvage. Es publicà en 1924 en els Estats Units en anglés. Fon censurada en l’Unió Soviètica, i la versió original (en rus) no va vore la llum fins a l’any 1988.

4) Ensayo sobre la ceguera de José Saramago. Una estranya epidèmia de ceguera s’escampa entre la població. Ningú sap cóm ni per qué es contrau, aixina que l’eixèrcit decidix recloure als cegos en un camp de concentració per a evitar que contagien al restant de la societat. Els cegos llunt de colaborar entre sí es comporten de forma egoista i abusen els uns dels atres. Misteriosament una dòna no s’ha vist afectada per l’epidèmia i encara conserva la visió. Cap dels personages té nom propi: són la dòna del mege, la dòna de les ulleres de sol,  el chiquet estràbic… Saramago guanyà el Premi Nobel en 1998.

5) Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. En el futur els bombers es dediquen a provocar incendis en lloc d’apagar-los. Els llibres estan prohibits, es cremen només descobrir-los, i el protagoniste, que és bomber, no té cap remordiment per acabar en ells. Pero un dia coneix a una chicona bohèmia que li canvia el punt de vista i escomença a preguntar-se a sí mateix si realment els llibres són tan roïns com se diu d’ells i inclús arriba a furtar u d’una casa que ell crema fins a reduir-la a cendra. Finalment este home passarà a ser un fòra de la llei que salva llibres en lloc de destruir-los. Tot un clàssic de la novela distòpica.

6) El señor de las moscas de William Golding. Un avió que transporta estudiants britànics s’estrela en una illa deshabitada. Tots els adults moren i els únics supervivents són uns chiquets que deuen cuidar els uns dels atres. Un dia u d’ells diu que no estan sols en l’illa, que hi ha algú més: una bèstia. Les discusions dels chiquets van en aument segons passen els dies i els enfrontaments creixen fins al punt d’acabar matant-se entre sí. ¿Hi ha un dimoni en l’illa que els manipula o potser el dimoni està en el nostre interior? El títul de l’obra fa referència a Belcebú. Golding guanyà el Premi Nobel en 1983.

7) Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Despuix d’un atac alienígena pràcticament tota l’humanitat ha segut erradicada. L’història es centra en Alba i Dídac, de 14 i 9 anys, com a únics habitants del planeta. Se les hauran d’ingeniar per a sobreviure i per a repoblar la Terra, com si foren uns nous Adam i Eva. L’obra s’inspira en La Guerra de los mundos de H.G. Wells pero el Mecanoscrit no es centra en la guerra sino en ses conseqüències i explora les possibilitats que supondria crear un nou món en comparació en l’actual. És el gran supervendes de la llengua catalana.

8) La carretera de Cormac McCarthy. Narra una trama post-apocalíptica sobre un viage mamprés per un pare i son fill a través de parages que foren arrasats fa anys durant un cataclisme no especificat que aniquilà tota la civilisació i la major part de la vida en el planeta. És una commovedora història d’amor d’un pare cap al seu fillet, al que tracta de cuidar en un món replet de perills i canibalisme. Està escrita en un llenguage deliberadament fosc, angoixós i depriment que descriu a la perfecció el món gelat, trist i gris en el que han de sobreviure els protagonistes. El llibre guanyà el Premi Pulitzer 2007.

9) V de Vendetta d’Allan Moore i David Lloyd. Es tracta d’una novela gràfica ambientada en una Gran Bretanya futurista despuix d’una guerra nuclear parcial que ha arrasat bona part del món. El Regne Unit és un estat policial dirigit per un règim fasciste que governa sense cap oposició. Pero un misteriós individu, nomenat «V» i ocult darrere d’una caraceta de Guy Fawkes, comença una elaborada campanya terrorista contra este férreu règim dictatorial. El seu propòsit és dinamitar el Parlament anglés i incitar al poble a una revolució. És la lluita per la llibertat d’un individu aïllat contra un estat repressor.

10) En un temps llunta i un païs desconegut de Federic Feases. Escrita en llengua valenciana, és l’obra pòstuma d’un molt prometedor autor que desgraciadament va faltar als 21 anys. En el futur l’humanitat viu baix un únic govern, una única religió i una única llengua. En les Universitats una legió de professors-inquisidors ensenya que totes les llengües primitives (anglés, castellà, chinenc…) mai produïren lliteratura de qualitat i que tota la cultura l’ha generada el Gran Llenguage Interestelar (GLI). L’obra es centra sobretot en el llenguage com a ferramenta d’adotrinament i de reescritura de l’història.