28.10.2014 - 17:27
El debat sobre la crisi política a l’estat espanyol i a Catalunya ha causat una tensa discussió a RAC-1 entre el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, i Jordi Graupera, filòsof, periodista i també col·laborador del diari. En el programa ‘El món a RAC-1’ tots dos discrepaven sobre les coincidències i les divergències d’aquesta crisi en un lloc i en un altre. Els eixos del debat eren la corrupció, la crisi de confiança en la política, el 9-N i Podem. Juliana ha retret a Graupera que fes circumloquis i que no toqués de peus a terra, i Graupera s’hi ha tornat amb un bon reguitzell de dades i fets concrets sobre les particularitats de la qüestió catalana. Finalment, arran de la insistència de Juliana, Graupera li ha acabat dient: ‘Crec que no et puc respondre aquest argument sense jugar-m’hi la feina.’
Heus ací la part final de la discussió:
D’on venia tot plegat? Parlaven sobre la crisi global de l’estat espanyol, arran dels escàndols de corrupció. I de l’acusació al batlle de Barcelona, Xavier Trias, d’haver ocultat diners a l’estranger.
Juliana: «O Trias té raó i sortirà algú important de l’aparell de l’estat cames ajudeu-me; o si tenen raó els que fan l’acusació sortirà cames ajudeu-me el batlle de Barcelona i possiblement CiU; i el tema de llista única passaria a una altra fase. Baixem a terra; tot això fa un sacseig extraordinari en la societat espanyola i en la societat catalana. I Podem és en aquests moments el segon partit espanyol i hi ha enquestes a Madrid que diuen que guanyaria les espanyoles a Catalunya. Això és el que passa. I sobre el moment català no podem fer una fenomenal abstracció i dir ‘nosaltres no som d’eixe món’.»
Graupera: «Em llances l’acusació dels eufemismes… El vocabulari que faig servir és una barreja de la voluntat de precisió i del llibre d’estil informalment acceptat al diari en què treballem tu i jo. I he de construir els arguments per defensar la meva opció política, que és la independència, davant de les objeccions que hi fan la gent que no la vol perquè no la vol com el Nacho Martín-Blanco, i els que no la volen perquè volen una tercera via, com tu.»
Juliana: «El llibre d’estil periodístic de què parles la primera cosa de què fa esment és del principi de realitat. I això que passa avui és l’eclosió d’una fenomenal crisi de confiança entre ciutadania i sistema polític, i això passa a Espanya i a Catalunya. I les coses van lligades, i en aquests moments la resposta política catalana al 9-N va vinculada al grau de confiança que puguin tenir els ciutadans en les forces polítiques que fins ara els han representat.»
