Amb la que va caure dissabte, no estava clar que es fes la
cursa, encara que els organitzadors deien que tot anava endavant... O sigui que
sortim del poble a quarts de nou sense tenir clar si hi hauria cursa o no, però
pensem que, si no n’hi ha, almenys haurem fet una volteta fins a Benissanet i serà
la nostra sortida d’aquest diumenge. Baixem pel camí de l’abocador però
desviant-mos per fer una sendereta que mos porta fins al Molló, això si,
bastant bruts de fang. Desprès carretera fins a Móra per agafar el camí de les
Sequines, segons l’Angel, i arribar a Benissanet. Enguany han canviat lo
circuit, que esta a la sortida del poble anant cap a l’embarcador, enmig d’un
bancal. Es veu boniquet, però hi ha trossos que tenen molta aigua acumulada i
que acabaran sent un problema a mida que vagin passant les bicis. Va arribant
gent però no se n’apunten massa perquè pensen que el circuit no esta en
condicions. Es busquen alternatives i es decideix fer-ho seguint un camí que
dona el tomb a les finques i que acaba desembocant al carrer que porta a l’embarcador.
No serà tant entretingut però mos estalviarem un bon patiment de fang i
relliscades i, lo més important, tothom s’apuntarà. Al final som una vintena de
parelles amb ganes de passar-ho bé pedalant durant una hora, que és a lo que
hem vingut.
Comença la cursa i amb un parell de voltes ja es destaquen
tres o quatre equips que lluitaran pel podi mentre els altres mos dedicarem a
fer el que podrem sense deixar-hi la pell, perquè això dels relleus sembla que
no és res, però cansa. Tot va endavant amb normalitat, inclús surt lo Sol, la
gent s’ho esta passant bé, però el senyor batlle de Benissanet decideix
obsequiar-mos amb una patacada fruit d’una arrencada massa vigorosa. No res: lo
selló doblegat i alguna rascada que, en calent, no es nota, però que segur que
a l’hora de la migdiada si. I com que amb una no n’hi havia prou, l’Alfonso és víctima
d’una jugada no massa neta i va per terra emportant-se a una pobra padrina que
havia vingut a veure la cursa. Aquesta va ser una bona patacada i l’Alfonso va
haver de plegar juntament amb la seua parella, que no era altre que el Referent.
Mala sort perquè anaven los quarts i apretant als tercers per poder pujar al
podi. Desprès d’això ja no es va haver de lamentar cap caiguda més,
afortunadament, i, passada l’hora, es va donar la cursa per finalitzada. Tots a
recuperar forces amb un pa amb tomaca sucat per les dos bandes, com ha de ser,
embotit i coca de postres. No vam abusar massa perquè mos quedava tornar cap al
poble pedalant i no convenia posar més pes del necessari, encara que tampoc podíem
fer un lleig a la gent de Benissanet que sempre mos tracten tant bé. Diguem que
vam complir.
Quan ja tothom havia menjat i begut, es va fer lo lliurament
de premis i les fotos de rigor a càrrec de la fotògrafa oficial de la Ribera,
la nostra estimada Fàtima, que és una artista. Desprès agafar les bicis i cap a
casa contents d’haver tornat a participar en una prova que ja és fixa al nostre
calendari de sortides anuals.
Moltes gracies a la gent de Benissanet per organitzar una
cursa com aquesta, saber adaptar-se a les circumstancies i escoltar als
participants. I molts ànims a l’Alfonso perquè es recuperi ben aviat.