Javier Herrero
Madrid, 26 feb. (EFE).- Les paraules de l'ànima, les que a María del Mar Bonet li permeten cantar amb veritat i emoció, s'escriuen en mallorquí, la llengua que la va forjar i que ella després va ajudar a treure dels murs domèstics als quals la va confinar el franquisme; mai va fer "batalla" d'aquest "dret", diu, almenys fins ara.
Fa uns dies, durant la seva investidura com a doctora honoris causa de la Universitat dels Illes Balears, va atacar els governants regionals del PP per "servir" el Govern central i atacar, va dir, "la nostra essència amb ignorància i falta de sentiu comú", i avui, durant una entrevista amb Efe a Madrid, on aquesta nit celebra un concert, torna a ratificar la seva postura.
"És indecent tirar el bagatge cultural" del qual disposa Espanya, assevera l'artista, que ataca l'actual Executiu comparant algunes de les seves polítiques culturals i el mal causat a la diversitat lingüística amb les mesures del franquisme.
Segons la seva opinió, les coses "han anat a pitjor" des d'aquella eclosió en la Transició de la "Nova Cançó", quan el català va transcendir més enllà de les illes, i els successius governs, inclosos els socialistes, "no van fer el que havien de fer per assegurar la presència de les llengües cooficials en televisions o universitats".
"Hi havia gent que pensava que jo cantava en català com una forma de lluita contra el franquisme, però jo ho feia perquè era el meu dret, i per això vaig seguir fent-ho quan va acabar la dictadura", explica la intèrpret de "Dansa de la primavera" o "L'àguila negra".
Al PP li recorda que "no es pot anar contra l'ànima de la gent" i el prevé que, en cas contrari, se suscita una resposta oposada cada cop més gran.
"Les llengües han de ser un element d'unió", exposa Bonet, que ha fet sant i senya en la seva carrera artística de la confluència. "Jo he buscat Mallorca a tot arreu i l'he trobat, d'Itàlia a Istanbul", assegura, abans d'afirmar que "el Mediterrani és un país" i que, per a una ciutadana insular com ella, "el mar són camins, no un límit".
Resident a Barcelona durant gairebé 50 anys, diu que mai va deixar completament l'illa a la qual ha retornat. Les anades i vingudes eren contínues i només li faltava despertar cada matí a Mallorca per restablir del tot aquesta relació tel·lúrica que defineix la seva música.
"El nucli del meu treball són les arrels i des d'aquí traço una espiral que sempre m'hi torna", afirma.
No podia escollir millor títol per al seu últim disc doble, en què recopila qui és i què ha fet, "Essencial". "He inclòs el que més m'agrada a mi de mi", diu sense poder dissimular un rictus d'orgull davant temes com "La balanguera", "Cançó de na ruixa mantells", "El Pi de Formentor" o "Noies voramar" al costat de Manolo García.
Després de tres anys d'absència dels escenaris madrilenys, Bonet torna a actuar aquesta nit en una ciutat que, segons explica, sempre l'acull molt bé. Serà a la sala Clamores, abans de celebrar demà un altre concert a Terrassa (Vallès Occidental) al costat d'Amancio Prada.